La crisi de la immobiliària xinesa Evergrande, la més endeutada del món, ha disparat el temor a un efecte contagi que pugui arrossegar totes les immobiliàries xineses i fins i tot el sector financer del gegant asiàtic. Alguns ja descriuen aquest cas com el Lehman Brothers xinès. “L’empresa té ara un deute de 250.000 milions, més gran que tot el PIB català, amb clients, bancs i els mateixos treballadors”, segons ha explicat el catedràtic d’Economia de la Universitat Colúmbia Xavier Sala i Martín al Versió RAC1. “Si cau Evergrande el col·lapse podria afectar l’economia xinesa i part del món”, avisa el professor. Canviant de tema, Xavier Sala i Martín també ha advertit que l’adopció del bitcoin per part del Salvador no és el que sembla. Pel catedràtic d’Economia, tot plegat és una estratègia del país americà per deixar d’estar lligat al dòlar, crear una nova moneda pròpia de manera encoberta i així poder devaluar-la: "És el mateix que va passar a l’Argentina quan van crear una nova moneda equivalent al dòlar i quan va arribar el ‘corralito’ va passar a ser equivalent a mig dòlar. Ja havien devaluat la moneda".

El professor Xavier Sala-i-Martín explica què és el bitcoin a El Matí de Catalunya Ràdio. Com a gran particularitat, d'aquesta criptomoneda en destaca que és molt volàtil, és a dir, que canvia molt ràpid de valor. Per Sala-i-Martín, és molt probable que hi acabi havent una bombolla especulativa, ja que moltes persones hi inverteixen esperant guanyar molt més del que han invertit. Per això suposen un repte per a les grans institucions financeres que, ara per ara, tenen el monopoli de fabricar diners (el Banc Central Europeu i la Reserva Federal dels Estats Units). L'economista també ha exposat que el sistema de funcionament dels bitcoins fa que sigui una moneda molt adorada pels criminals que volen continuar fent les seves operacions a l'esquena del sistema financer mundial.

El professor Xavier Sala-i-Martín recorda que l'aixecament de les barreres dels peatges no significa que ara les autopistes siguin gratuïtes. Se'n pot finançar el manteniment a través dels diners dels contribuents o amb el pagament dels usuaris. "Des del punt de vista econòmic surt més a compte que paguin els usuaris. Nosaltres en tenim molts i d'aquesta manera els europeus que circulin per les nostres carreteres també pagaran". Pel que fa al futur, Sala-i-Martín pronostica que a tot l'estat espanyol s'acabarà implementant un model similar al de la vinyeta, és a dir, una tarifa plana de pagament pel temps que s'utilitza l'autopista.

El professor Xavier Sala i Martín ha analitzat, al Versió Rac1 amb Toni Clapés, el nou projecte del Govern Espanyol que ha de mobilitzar 24.000 milions d’euros dels fons europeus per incentivar el vehicle elèctric. "El pla per impulsar el vehicle elèctric, recorda el que va aprovar Zapatero per impulsar l'energia renovable. Encara ho estem pagant. Les inversions s'han de fer amb criteris econòmics. Cal que les decideixi el sector privat i les assumeixi el sector privat". Sobre els milions dels fons europeus que es destinaran a Catalunya, Sala i Martín ha estat clar: "No crec que arribin a Catalunya els més de 3.000 milions que ens haurien de destinar". El conseller d’Economia, Jaume Giró, ha qualificat aquesta setmana "de dramàtica" la situació que viu Catalunya a causa del dèficit fiscal. Encara que el Ministeri d’Economia no actualitza les dades des del 2017, el dèficit es mou al voltant del 8%, i això suposa uns 20.000 milions d’euros cada any. Xavier Sala i Martín diu amb ironia que aquesta és pràcticament “una constant universal” perquè “mani qui mani, el dèficit fiscal a Catalunya és sempre del 8%” i critica que tots aquests diners es deixen d’invertir en el nostre sistema sanitari, la ciència o l’àmbit educatiu.

Elon Musk ha estat un dels protagonistes indiscutibles del Mobile World Congress d’avui. Ha fet una conferència sobre Starlink, una xarxa de satèl·lits amb la qual vol portar Internet a tot el món. Preguntat per si els governs han d’ajudar els empresaris que més triomfen, Xavier Sala i Martin, catedràtic d’ecomonia de la Universitat de Columbia, ho té clar: "Els governs no haurien d’ajudar empreses. L’objectiu hauria de ser que es mantingui la competència i que guanyi qui faci el millor producte".