El segrest

Hi ha històries que queden clavades en l'imaginari col·lectiu. El 20 de novembre del 1992 va ser segrestada Maria Àngels Feliu, farmacèutica d'Olot i mare de tres fills. Va passar 16 mesos tancada en un forat. Quan ja l'havien donat oficialment per morta, un dels segrestadors la va alliberar d'amagat de la banda. Segur que et sona la història però mai ningú, fins ara, no l'havia explicada de manera completa. Carles Porta recopila les peces d'un segrest que va commocionar l'opinió pública i construeix una narració que aprofundeix en la traumàtica experiència que va viure Maria Àngels Feliu.

El divendres 20 de novembre del 1992, Maria Àngels Feliu Bassols, farmacèutica d'Olot, és segrestada al pàrquing de casa seva. Se l'emporten amb el seu propi cotxe i una veïna i els escombriaires presencien la fugida del vehicle. Els familiars es posen a buscar el Renault 25 de la farmacèutica per tot Olot.

Els segrestadors porten la Maria Àngels d'Olot a Sant Pere de Torelló. La van passant d'un maleter de cotxe a un altre i fan voltes per la muntanya per despistar-la. Truquen als familiars per dir que està segrestada i que no avisin la policia, però ja és massa tard. El marit de la farmacèutica ja ha anat a denunciar-ho a la policia local.

La Maria Àngels torna a ser a casa de Ramon Ullastre, a Sant Pere de Torelló. Amb l'ajuda de Sebastià Comas, cambrer de Vidrà, la baixen al soterrani embolicada amb una manta i la tanquen en un forat excavat a la paret que serà la seva presó durant 16 mesos. A Olot encara hi ha qui pensa que potser només és un robatori, perquè la farmacèutica portava a sobre les targetes de crèdit i la recaptació de la setmana.

El 21 de novembre, l'endemà de la nit del segrest, dos agents municipals troben el Renault 25 de la Maria Àngels abandonat a la zona del Triai. El jutge dona el cas primer als municipals però la Guàrdia Civil s'enfada i comença una picabaralla més o menys diplomàtica entre cossos policials.